Un article d’ALFONS PÉREZ publicat a Sostenible.cat, la revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
El 2019 va ser l’any de l’eclosió dels moviments de justícia climàtica i de l’escalada del clima en les agendes polítiques[1]. L’informe de l’IPCC publicat el 8 d’octubre de 2018 va proclamar l’emergència climàtica: quedaven 12 anys per canviar-ho tot. Es van crear nous grups com les xarxes internacionals de les joves de Fridays for Future, Extinction Rebellion, By 2020 we Rise Up i grups locals a Catalunya com ClimAcció, Barris pel Clima, Families for Future, Teachers for Future que es sumaven als ja actius 350BCN i el Moviment de Justícia Climàtica. Moltes institucions van declarar l’emergència climàtica, començant pel Parlament Europeu (28/11/19), a l’Estat espanyol (21/01/20), a Catalunya (14/05/19) i a la ciutat de Barcelona (15/01/20), tot i que no s’han traduït en les accions i canvis estructurals necessaris. Es va signar el Pacte Verd Europeu[2] (European Green Deal), inspirat en el Green New Deal[3] d’EE.UU. que volia impulsar una Llei Europea del Clima, i es seguien impulsant les lleis catalana i espanyola.
Sense caure en optimismes autocomplaents perquè estava tot per fer, es pot afirmar que, tot i que el màxim candidat era l’any 2020, el 2019 va ser l’any del clima. El 2020 ja és una altra cosa. La propagació de la COVID-19 ha creat un nou context de crisis sobreposades on qualsevol tipus d’intervenció és un repte comunicatiu, relacional, emocional i polític.
Les crisis son una oportunitat?
Tot i que és veritat que les crisis sempre generen noves oportunitats també son moments on les vivencies individuals i col·lectives son diverses i, en molts casos, dures i punyents. Pensem per un moment en la població de la Conca d’Òdena, el primer territori que va sofrir un confinament total a l’Estat, o en una persona que ha perdut un ésser estimat sense tancar el dol amb un ritual de comiat. En calent, hem de tenir molta cura amb l’exaltació de l’oportunitat i altres missatges relacionats.
Tenint això molt present, és veritat que el coronavirus ens ha canviat el dia a dia per complet. La COVID-19 ha enviat a les nostres societats hiperaccelerades al racó de pensar.
Continuar llegint a: https://www.sostenible.cat/opinio/covid-19-i-justicia-climatica-repensant-se-en-temps-de-crisis